El secret del bosc

Tendrament, i amb paraules senzilles
em sento mogut a contar com em va vindre al cor,
serenament, però amb força, la idea del bosc de les essències.
Tal volta perquè era primavera, aquest temps en que tot s’enfolleix
i la vida sembla rebentar per tots costats.
Madurant dos sentiments, dos desitjos gairebé oposats:
oposats, perquè un m’empenyia a la soledat d’un bosc,
molt enfora de la ciutat i dels nius humans;
a l’altre extrem, un sentiment de qui no vol estar sol:
restar amb tu tota la vida, al teu costat.
I tanmateix, sense saber com, em vaig sentir

arrossegat pel secret del bosc: tot ÉS.