"Mai no és massa tard per tornar a començar..."
Sopa de Cabra, Camins.
No cal dir que l'he tingut molt temps abandonat, el meu bosquet.
Les bardisses de l'oblid, signe de l'abandó en que ha caigut, fan que sigui impenetrable.
El nostre interior, tal com aquest bosc, també es veu envaït, a mesura que l'oblidem, per abetzers que el fan cada vegada més espès. Es perden els camins que un havia fet en altre temps, i, com més gran és l'oblid, mes impenetrable es torna el bosc de les essències, metàfora de la nostra interioritat.
Tornar al bosc, fer-se camí enmig de la vegetació salvatge que no ens deixa passar. Com més hi entrem, més accessible es farà.
* * * * * * * * * *
En una nit urbana, en motiu d'un meravellós concert organitzat per un amic comú, ens retrobàrem. I la primera pregunta que em vas fer va ser pel bosc. És ben que just tu, que m'ajudares a parir aquest blog, m'animessis a tornar-hi escriure. A veure si tú també t'animes a escriure al teu, restant atrapada en el temps.
