dimecres, 10 de febrer del 2010

Ningú com vós no em fa feliç

Aquest salm m'el va ensenyar a recitar una mare del desert.
Per recitar en temps de prova.
"Ningú com vós no em va feliç".




Guarda'm, Deu meu

en tu trobo refugi.

Jo dic al Senyor: "Ets el meu sobirà,

ningú com tu no em fa feliç"


Ells adoren els déus d'aquesta terra,

divinitats que jo també estimava;

multipliquen els seus ídols,

van darere els falsos déus.

Però jo no els oferiré més sacrificis,

els meus llavis no pronunciaran els seus noms.


Senyor, heretat meva i calze meu,

tu m'has triat la possessió;

la part que m'ha tocat és deliciosa,

m'encisa la meva heretat.


Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.

Fins a les nits instrueix el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.


El meu co se n'alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonaràs la meva vida enmig dels morts

ni deixaràs caue a la fossa el qui t'estima.


M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant;

al teu costat, delícies per sempre.

(Salm 16)