En aquell temps, Pere es posà a dir a Jesús: "Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós". Jesús respongué: "Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anuncia l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna."
(Mc 10, 28-30)
Sense ser especialista amb sagrada escriptura, la setmana passada em vaig trobar amb aquest evangeli quan celebrava l'eucaristia. Normalment, a les misses d'entre setmana, un no prepara el sermó; però em vaig veure obligat a dir alguna paraula sobre un text que, en sí mateix, no deixa de cridar l'atenció. Més enllà de l'exègesi bíblica que es pugui fer, vull aportar, a aquestes paraules del mestre, una mirada contemplativa.
¿És necessària una renúncia? Mireu que això del cent per u (deixar una cosa ara per recuparar-la amb escreix no se sap quan) seria la delícia de qualsevol psicoanalista. Per què renunciar a allò que en el fons és un objecte de desig bén lícit per a qualsevol persona? (una casa, l'entorn familiar...). Podem esperar una recompensa (el cent per u) per una renúncia que no acabem de saber bé si és del tot justificada?
Deixo, de moment, la pregunta (no retòrica, sinó real) en l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada