El cent per u (III): tot és meu; sóc tot teu

(continuació)

Lectura mística

El cent per u: rebo més del que he donat.

Però el cent per u es queda curt. El que rebem és l'infinit per u.

Des del bosc de les essències, aquest evangeli ens ensenya a com establir noves relacions amb pares, mares, fills, camps... amb tot.

La conciència egoica ens parla d'una manera de relacionar-nos "possessiva": meu.

L'alliberació del propi jo, que ens fa saber que tot és, i que això és l'únic important, et fa descobrir que no hi ha teu ni meu.

En això rau la renúncia: deixar pares, mares, fills i camps (deixar-ho tot) en la manera vella de relacionar-nos. Ja no hi ha res que sigui meu.

I així ho obtenim tot: tot és meu, des d'una manera nova de relacionar-me amb tot i amb tots.

El llenguatge és limitat. Des de que fa ja molt temps, amb la revolució neolítica, es va inventar la propietat privada (el jo projecte el seu desig de possessió sobre una fracció de la realitat), no sabem expressar amb paraules la vertadera i genuina relació amb tot el que és.

L'unica paraula que tenim és el possessiu.

Utilitzem-lo, doncs. Tot és meu (i això és el cent per u). Però d'una manera nova.

"Meu" no com a possessiu "absolut"; "meu" com a possessiu de "relació" (estem inventant llenguatge).

Sovint els profetes diuen aquest oracle: "Tu seràs el meu poble, i jo seré el teu Déu". Meu i teu estan expressats en el que volem anomenar "possessiu de relació". Que nosaltres som el seu poble pot esser malentés en termes de propietat privada; però no hi ha dubte de que "Ell és el meu Déu" no: no posseim Déu com a propietat privada. El posseim (si es pot dir així) com es posseeix un amic. Ets el meu amic no indica possessió, sinó una relació especial entre tu i jo. "Ets el meu amic"... sent el que tu sents, i sents el que jo sent. Som amics. Som.

Meu, en sentit de relació, indica una nova manera d'estar en el món: Tot és. Res és meu (deixo mares, pares, fills i camps), perquè res no es sosté per mi. Tot (també jo) estem sostinguts en el ser per un altre. Tots "som". D'aquesta manera, amb la limitació del llenguatge i la seva sempre inadeqüació, tot és meu (en tot estic en aquesta relació essencial), com també jo sóc del tot i de tots. Descobrir això és el cent per u.

I d'aquesta manera amb passejo pel bosc de les essències: els arbres, les roques, el cel i les plantes, el rierol, l'avenc profund... tot és meu; sóc tot seu. Els habitants del bosc, els ocells i les rates, els esquirols i els insectes i, sobretot les persones (les que saben que habiten en el bosc i les que no ho saben)... tots són meus; sóc tot seu.

I gaudeixo d'aquesta percepció.