Aquí hom arriba a tenir aquell ull amb la mirada del qual l'espòs és ferit d'amor(cf. Ct 4,9), amor net i pur amb el qual es contempla Déu (cf. Mt 5,8).
Aquí es viu un oci profitós i el monjo es pacifica en una acció quieta.
Aquí, com a premi de l'esforç, Déu dóna als seus atletes el premi merescut (cf. 2Tm 4,7-8), o sigui, aquella pau que el món ignora (cf. jn 14,27) i el goig de l'Esperit Sant (cf. Rm 14,17).
Aquesta és aquella Raquel bonica i de bon veure, estimada de Jacob, encara que menys fecunda que Lia, que tenia els ulls apagats[1].
SANT BRU, Carta a Raul
[1] Textos Cartoixans primitius, Clàsics del Cristianisme 56, Edicions Proa, Barcelona 1995, 41-42. Afegim el comentari a peu de plana per tal d'entendre la lectura al·legòrica que en fa de Raquel i Lia: "Cf. Gn 29,17-18. El símbol de Lia lippis oculis és reprès sovint per sant Gregori per significar la vida activa. Lippus és aquell que té la visió obscura a causa de les obres de la vida activa, o sigui, que veu menys bé les realitats eternes. Cf. Regula pastoralis PL 77,25".
