El cent per u (II): l'alegria de donar la vida per l'evangeli

(continuació)

Lectura literal de l'evangeli (cf. Mc 10, 28-30)

Hi ha un fet que no podem negar: el seguiment de Jesús (al menys per alguns dels seus deixebles) és exigent. Així, doncs, ens trobem amb frases de Jesús ben radicals, referents a les renúncies necessàries per a esdevenir deixeble seu:

"qui estima el pare o a la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi" (Mt 10,37)

"A un altre (Jesús) li digué: -Segueix-me- Ell respongué: -Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare-. Jesús li contestà: -Deixa que els morts enterin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu-". (Lc 9, 59-60)

Certament, Jesús és exigent, al menys amb alguns dels seus deixebles: aquells que l'acompanyen pel camí, en un estil de vida itinerant. Cal dir, però, que també té deixebles que no deixen ni família ni béns: són aquells que el reben a casa seva i que l'ajuden amb els seus béns. Un cas d'aquests són Marta, Maria i Llàtzer, els tres germans de betània (cf. Jo 12,1-8).

En el temps de Jesús, en una societat rural i patriarcal com era la seva, la família ho era tot. No es podia subsistir fora de l'àmbit familiar. S'entén doncs que aquests vincles familiars tan forts eren un impediment a l'hora de poder portar un estil de vida itinerant com el de Jesús. Ell mateix havia hagut de rompre aquests llaços amb la seva família:

"Digueren a Jesús: -la teva mare i els teus germans són aquí a fora, que et busquen.- Ell respon: -¿Qui són la meva mare i els meus gemans?- Llavors, mirant els qui sein al seu voltant, diu: -Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare". (Mc 3,32-35)

Tanmateix, l'accent no està en la renúncia, sinó en la importància del seguiment: el Regne de Déu és tan important que totes les altres coses són relatives. No és que es deixi d'estimar mare, pare, germans... sinó que, estimant-los molt, la crida de Jesús és encara més forta.

Recordeu que estem comentant el text del cent per u: el tema no és la renúncia, que ja han fet els deixebles ("mireu, nosaltres hem deixat...), sinó la "recompensa" que se'n deriva: "rebreu el cent per u en aquesta vida"... "i en el món futur, la vida eterna".

Més que "recompensa" (i per això jo ho poso entre cometes) crec que es tracta de la joia d'aquell que ha trobat sentit a la seva vida, al que fa... la joia d'haver trobat la pròpia vocació. Certament se'ns parla d'una retribució "en el món futur" (la vida eterna), però sobretot se'ns parla d'un cent per u ja en aquesta vida: no és qüestió de "quantitat" (quantes coses tindré), sinó de "qualitat" (l'alegria de viure el que visc).

Aquesta joia pel seguiment, per haver trobat el propi camí com a deixeble de Jesús, no és ingènua: curiosament, en el cent per u també hi entren les "persecucions". No tot és un camí de roses, però fins i tot les tribulacions són una bona notícia per aquell que les pateix pel Renge de Déu.

* * * * * * * * * * *

Fins aquí la reflexió sobre el text. No tots els lectors sou "deixebles itinerants" de Jesús, per la qual cosa podria semblar que aquest evangeli no va dirigit a vosaltres. Per això encara ens queda una altre lectura, que en direm "espiritual", per la qual mirarem de veure como podem, tots, viure l'alegria del despreniment i la recompensa del "cent per u" en aquesta vida. Alegria que sobretot podrem descobrir aquells que ens sentim habitants del bosc de les essències.