Aquest salm m'el va ensenyar a recitar una mare del desert.
Per recitar en temps de prova.
"Ningú com vós no em va feliç".
Guarda'm, Deu meu
en tu trobo refugi.
Jo dic al Senyor: "Ets el meu sobirà,
ningú com tu no em fa feliç"
Ells adoren els déus d'aquesta terra,
divinitats que jo també estimava;
multipliquen els seus ídols,
van darere els falsos déus.
Però jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.
Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m'has triat la possessió;
la part que m'ha tocat és deliciosa,
m'encisa la meva heretat.
Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits instrueix el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu co se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni deixaràs caue a la fossa el qui t'estima.
M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre.
(Salm 16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada