Aquesta és l'Ermita de la Trinitat.
Lloc de soletat, no d'aïllament.
Lloc de silenci, no de sordesa. Ni de mutisme.
Espai físic de naturalesa privilegiada
que em convida a buscar altres paisatges,
al fons més íntim de l'ànima assedegada,
que em sedueix i em fa entrar
dins l'ermita interior,
i assumir, transcendint tota consciència,
que sóc habitants del bosc de les essències.
* * * * * * *
"Sota aquells horitzons, altres més íntims atreuen l’esperit; i així fruint-ne la plenitud de la visió,
penetra la mirada, com aigua dins l’esponja,
en la fonda expressió de la natura."
(Joan Alcover, L'ermità qui capta)
1 comentari:
Me gustaría visitarla. Confío que un día u otro será.
Loto
Publica un comentari a l'entrada