Temps d'hivern. Fred i neu, vent i calabruixada... Les fortes ventades, que semblen voler esqueixar els arbres despullats, fan pensar que tot està a punt de sucumbir. Tot això a sobre, a la superfície. Però a l'interior, sota la capa de neu, en el substracte, la vida continua: la sava corre per les venes de les arrels i, en el secret de la terra, s'està forjant la revolta d'una nova primavera.
No perdem les esperances: en el darrer racó d'una humanitat massacrada per les ventades de la guerra i la injustícia, hi batega el cor d'un nen que ens porta llavors de pau i eternitat.
2 comentaris:
Un hilo de esperanza y voluntad humana, se detecta en esta visión invernal que nos describes. ¡Qué así sea!
Con afecto.
Loto
Estem a l'hivern que no és només una estació, sinó també un determinat temps en que hi ha crisis de sensibilitat, poques ganes de progressar, excessiva tendència al conformisme i a fer el que sempre s'ha fet.
Cal que siguem una mica contraculturals: no deixar-nos arrossegar pels valors comercialitzats i estandaritzats. Es la tasca de tota persona amb inquietuds i ho ha de ser dels que pertanyen a la vida religiosa.
Però potser també hi ha crisi en aquests àmbits.
Com sigui, endavant i fora desanimar-nos que el bosc de les essències segueix bategant malgrat els hiverns i les crisis es succeixin.
Publica un comentari a l'entrada