Ningú no cus a un vestit peça de roba sense tractar:
la roba nova estiraria la vella, i es faria un esquinç més gros.
I ningú no posa vi nou en bots vells:
el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi.
A vi nou, bots nous.
Mc 2,12
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada