En temps d'eleccions els nostres polítics tenen la gràcia d'aconseguir la confrontació, en moltes ocasions territorials. A partir de certs comentaris satírics sobre la conveniència o no de bombardejar barcelona, comparteixo aquest poema de Salvador Espriu, el XLVI, de "La pell de brau":
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per tot un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fés que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigne sobre els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball
en la difícil i merescuda
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada