"Mai no és massa tard per tornar a començar..."
Sopa de Cabra, Camins.
No cal dir que l'he tingut molt temps abandonat, el meu bosquet.
Les bardisses de l'oblid, signe de l'abandó en que ha caigut, fan que sigui impenetrable.
El nostre interior, tal com aquest bosc, també es veu envaït, a mesura que l'oblidem, per abetzers que el fan cada vegada més espès. Es perden els camins que un havia fet en altre temps, i, com més gran és l'oblid, mes impenetrable es torna el bosc de les essències, metàfora de la nostra interioritat.
Tornar al bosc, fer-se camí enmig de la vegetació salvatge que no ens deixa passar. Com més hi entrem, més accessible es farà.
* * * * * * * * * *
En una nit urbana, en motiu d'un meravellós concert organitzat per un amic comú, ens retrobàrem. I la primera pregunta que em vas fer va ser pel bosc. És ben que just tu, que m'ajudares a parir aquest blog, m'animessis a tornar-hi escriure. A veure si tú també t'animes a escriure al teu, restant atrapada en el temps.
3 comentaris:
He obert el teu blog per saber si havies fet alguna entrada en referencia a les festes que s'apropen, veig que no, l'ultima va ser a l'octubre. Com tu dius, tens el bosc una miqueta abandonat.
Jo aprofito aquest petit comentari per felicitar-te a tu i a tots el teus companys les festes de Nadal.
Àngela.
"Jo m'anava fent secretament... com un brodat" (Salm 139.15)
"... m'anava fent secretament... com un brodat... " Bona cita! Tant de bo que els nostres silencis no siguin estèrils, sino temps d'hivern en el que creixem cap a endins.
Els boscos mai queden abandonats. No necessiten cura. Creixen en equilibri. Sota la terra, una vida invisible als nostres ulls, reciclen la matèria. Les arrels fondes sostenen els arbres i absorbeixen l'aigua i els nutrients. Només cal endinsar-se en ells i contemplar-los. Rosa
Publica un comentari a l'entrada