A les ermites de la meva terra mare es pot llegir, al traspassar el recinte que ens introdueix del món al reclòs sagrat, aquest petit escrit que a continuació transcriuré...
* * * * *
Tu, oh mortal
que entras por esta puerta:
detén el paso y advierte
que este sitio te convida
a que mueras en la vida
para vivir en la muerte.
Y con más atención considera
que el consuelo de morir sin pena
vale la pena de morir sin consuelo.
* * * * *
Pot semblar de mal gust, fins i tot, als versets finals, s'hi pot observar una falta d'expressió. No ho sé. Però la mort és una realitat forta i, fins i tot, atraient, com l'amor.
Deixeu-me que m'esplai, doncs, en moments de mort interior, amb aquesta petita poesia ermitana, de senzillesa pagesa i regust post-tridentí, però que ens posa cara a cara amb una veritat: a vegades, cal saber morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada